Bifurcació. Les Borges del Camp, 2007. (Foto: Isaías Fanlo.)
Como acompañamiento, un poema hermosísimo.
De Cançoner (1976), de Feliu Formosa
Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.
4 comentarios:
Buff.... como me gusta las fotos de vias de tren, me gusta la profundidad que le puede dar a una foto. El b/n le da mucha mas fuerza..... buena foto.
Saludos.
Metàfores dedicades?
X
Una foto sensacional...m'agrada molt la composicio i el tractament grafic tant dramatic que li has donat.
Salutacions
M'agrada molt la foto, amb la falsa simetria i les diferents vies (en el sentit de camí) que surten de la foscor i s'ajunten en un únic camí-via d'escapament.
El poema de Feliu Formosa, preciós. No creus que és un dels millors poetes (si no el millor) que tenim hui en dia al país?
Per cert, fa uns dies que pense que estaria molt be que ens trobéssim un dia i petessim la xerradeta fent un beuret.
Una abraçada.
Publicar un comentario