Opción Barcelona: Verano en la ciudad (8)

viernes, 3 de agosto de 2007

Verano en la ciudad (8)

Porta al barri de St. Martí. (Foto: Isaías Fanlo.)

7 comentarios:

Joan Vicent Cantó dijo...: Aquesta vegada, lamente dir que és la que menys m'agrada de la sèrie. Em recorda molt a la meua primera foto (un dia te la mostraré- també és una porta ruïnosa en una paret vella).
No dic que sigui dolenta, tècnicament no es pot demanar més, però no m'aporta res (al contrari de les altres).

Ara, canviant de tema, però amb una certa relació: resulta curiós que bona part dels fotògrafs (no diferencie entre professionals i amatents) comencem fotografiant espais deserts, abandonats i decadents. Després passem al paisatge pròpiament dit (urbà o rural). Més tard incloem fotos de gent propera, però si és gent trobada, la fem aparèixer de lluny o d'esquenes. No és fins a molt més tard (alguns mai) que ens atrevim a trencar la barrera del fotògraf-voyeur i decidim interaccionar amb l'actor, formar part de l'escena i intervindre-hi. En definitiva, muntar i alterar la imatge conscientment. Per això, per a mi, el retrat és el nivrll més trascendent de la fotografia i el paisatge, el més lleuger.
D'això en podem parlar un dia amb calma i jo desenvoluparia més aquesta opinió, perquè aquests pensaments en veu alta s'han dispersat massa avui.

Joan Vicent; 8/03/2007 9:19 p. m.
IF dijo...: Amic Joan Vicent,

En primer lloc, i de veritat, moltes gràcies pel teu comentari. Quan algú inverteix tant de temps en reflexionar sobre una imatge i comentar-la amb aquesta extensió, m'honra. I l'esperit crític, per suposat, s'agraeix (no totes les fotos poden ser bones).

Parlant d'aquesta foto concretament, és possible que no sigui una imatge immortal però no és només una porta. De fet, la gràcia d'aquestes sèries (al menys la gràcia que ha tingut per a mi fer-les) és que el tema era l'excusa perfecta per dedicar-me a jugar tant tècnicament (estirant la càmera, jugant amb ella) com pel que fa a la composició per tal de crear una ciutat exagerada, irreal. Una Lleida inexistent que podria ser qualsevol altra ciutat d'interior. Comparteixo amb tu que la foto, per ella mateixa, no aporti res, però suposo que la sèrie s'ha de veure com un tot.

Ja m'ho sabràs dir!

El que no comparteixo amb tu és aquest comentari sobre l'aprenentatge linial de la fotografia. Suposo que Ansel Adams tampoc hagués estat d'acord amb tu, jaja. O Steve Mc Curry! Cadascú arriba on vol arribar. En el meu cas, ara per ara el que m'interessa és obtenir imatges, com tu dius, en les quals la intervenció del fotògraf sigui essencial, tot i que de vegades no es vegi. Estic una miqueta cansat dels "snapshots", d'aquelles fotografies robades. M'agrada que hi intervingui alguna cosa més que la casualitat... i bé, la sèrie aquesta té a veure amb aquest objectiu.

Déu n'hi do quin rotllo! :)

Ens hem de veure un dia d'aquests i xerrar amb més calma i en persona. Una abraçada!

Isa; 8/04/2007 11:46 a. m.
hugo solo dijo...: La fotografia es una instantanea cualquiera y para mi el termino robadas es simplemente de escuela fotografica de cursillo la casualidad es cuando en el momento de oprimir el disparador aparece algo que no entraba en los planes iniciales y esto ocurre pocas veces esta foto es una instantanea y el fotografo siempre es escencial en la intervencion imatge inmortal casi todas las que tienen este termino encierran un engaño el beso de doisneau el abrazo del marinero con la enfermera en NY la de iwo yima etc etc aparte de lo subjetivo toda fotografia lo es por mucho intentar conocer el sitio lugar persona no haremos una mejor fotografia solo nos servira para rellenar como una tela de arña y que algun incauto caiga por una supuesta sensibilizacion del texto ahora no me acuerdo si es de picasso o a el se lo atribuyen 90% de sudor y un 10% de inspiracion el resto tonteras recuerdo haber leido sobre un fotografo chileno que cuando viajaba leia poesia o alguna novela de la ciudad etc para poder comprender mejor etc no hace falta soloo saber usar la camara y tener tiempo para patear la ciudad o su paisaje asi9 la fotografia se hace pedante y aburrida o para los que entienden poco y necesitan de ese texto explicativo de todos modos cada cual aplica lo que mas le conviene lo que si olvidate del termino robar ya lleva implicito la incapacidad del que lo usa para acercarse al tema siempre son fotos de lejos o con tele y robar no es nada bueno; 8/04/2007 2:39 p. m.
Joan Vicent Cantó dijo...: He he. El pitjor (el millor) de tot, és que estic plenament d'acord amb tu.
No he pensat mai que les teues fotos siguin instantànies. La parrafadeta que he soltat ha sigut a partir de la teua foto, no sobre la teua foto.
Jo també estic cansat de tant snapshot i foto desenfocada fruit de la "sensibilitat", el "virtuosisme" i el "trencament de totes les regles" (per trencar-les, cal conèixer-les) que abunda tant avui en dia. En fi, el camí fàcil, doncs, això, és fàcil.

Però continua sense agradarme la teua foto. En relació a les altres, és clar. És una foto d'aficionat a la fotografia o de fotògraf de botiga. Ja sé que possiblement exagero (qui em coneix sap que en tinc tendència) i que, evidentment, al darrere d'aquesta foto hi ha més que una simple porta. És una foto d'exposició, possiblement, però a mi no m'agraden gaire les exposicions a les que vaig. En canvi, m'agraden les altres fotos que fas.
No és un judici de valor, sinó de gust. Sóc plenament conscient que, a més, la jutjo amb prejudicis (com t'havia dit, em recorda a la meua primera foto) i sóc incapaç de jutjar-la honestament. Però és que no l'he vullguda jutjar mai.
I m'agraden més les altres.
I molt.; 8/04/2007 5:24 p. m.
Joan Vicent Cantó dijo...: P.S: Quan dic això d'aficionat a la fotografia... ara em diràs que és precisament el que ets. I potser tindràs raó. Però no és des d'aquest punt de vista que em mire les teues fotos!; 8/04/2007 5:27 p. m.
adalor dijo...: Que fuerza tiene esta imagen en B/N!!!!; 8/08/2007 4:22 p. m.
adalor dijo...: Que fuerza tiene esta imagen en B/N!!!!; 8/08/2007 4:22 p. m.