martes, 6 de mayo de 2008

Espiando horizontes

Yo, 2008. (Foto: Isaías Fanlo.)


Banda sonora de hoy: Si tú no vuelves, canción de Miguel Bosé, versionada por Amaral y Chetes. Preciosa.



Si tú no vuelves
se secarán todos los mares
y esperaré sin ti
tapiado al fondo de algún recuerdo

Si tú no vuelves
mi voluntad se hará pequeña...
y quedaré aquí
junto a mi perro espiando horizontes

Si tú no vuelves
no quedarán más que desiertos
y escucharé por si
algún latido le queda a esta tierra
que era tan serena cuando me querías
había un perfume fresco que yo respiraba
era tan bonita, era así de grande
y no tenía fin...

Y cada noche vendrá una estrella
a hacerme compañía
que te cuente como estoy
y sepas lo que hay.
Dime amor, amor, amor
estoy aquí ¿no ves?
Si no vuelves no habrá vida
no sé lo que haré

Si tú no vuelves
ni habrá esperanza ni habrá nada
Caminaré sin ti
con mi tristeza bebiendo lluvia
que era tan serena cuando me querías
había un perfume fresco que yo respiraba
era tan bonita, era así de grande
y no tenía fin...

Y cada noche vendrá una estrella
a hacerme compañía
que te cuente como estoy
y sepas lo que hay.
Dime amor, amor, amor
estoy aquí ¿no ves?
Si no vuelves no habrá vidano sé lo que haré

lunes, 5 de mayo de 2008

Exposición en Milán

Exposición de David LaChapelle. Palazzo Reale, Milán, 2007.
(Foto: Isaías Fanlo.)

viernes, 2 de mayo de 2008

Ariadna y el espejo

Ariadna y el espejo. Barcelona, 2007.
(Foto: Isaías Fanlo.)

Lomo LCA+, revelado cruzado.

lunes, 28 de abril de 2008

Pelota investigando su nueva casa

Pelota. Barcelona, 2008. (Foto: Isaías Fanlo.)

viernes, 25 de abril de 2008

Calle del Gòtic

Carrer del Gòtic. Barcelona, 2007.
(Foto: Isaías Fanlo.)

miércoles, 23 de abril de 2008

Faràs dos trucs i t'obriré la porta

Bifurcació. Les Borges del Camp, 2007.
(Foto: Isaías Fanlo.)

Como acompañamiento, un poema hermosísimo.

De Cançoner (1976), de Feliu Formosa

Faràs dos trucs i t’obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m’hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virginia Woolf.
Vindré darrere teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d’una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.

Tequila

Tequila. Barcelona, 2005 (Foto: Isaías Fanlo.)

Tequila es el gato que vive en el Bar Muy Buenas (C/ Carme, 63, en pleno Raval), uno de los lugares que más me gustaban cuando vivían allí y por donde me paso de vez en cuando a tomar una Moritz. El gato gusta de subirse a las faldas de los clientes, de meterse en los bolsos, y es todo un símbolo del local. Tanto, ¡que incluso una vez fue secuestrado!